En aquest article, defensem que les llengües minoritzades només sobreviuen quan infants i joves disposen d’espais on aquesta llengua és majoritària i socialment natural. Basant-nos en estudis sociolingüístics i exemples del gal·lès, l’euskera, el gaèlic irlandès i el maori, sostenim que la simple escolarització en la llengua no garanteix el seu ús quotidià. Aplicat al cas català, denunciem que la dispersió dels catalanoparlants dins les escoles i espais socials afavoreix el castellà com a llengua de relació.
Des de XAFA proposem combinar l’ensenyament universal del català amb mesures d’agrupament que creïn entorns de socialització majoritàriament catalanoparlants per garantir-ne la transmissió generacional.
Podeu llegir l’article complet a la revista l’Europeu.