16 mesures que un Ajuntament hauria d’aplicar al seu municipi per revitalitzar el català
A XAFA hem advertit sovint que el català (i per tant, la pròpia nació) està en un moment crític decisiu: podríem ser davant del tall intergeneracional de la llengua. Cada cop ens arriben més testimonis de famílies que ens ho expliquen: els seus fills ja no es relacionen en català fora de casa. Sovint, fins i tot parlen en castellà amb els fills d’altres famílies catalanoparlants. En alguns casos, s’observa fins i tot entre germans o cosins. És el fenomen dels fills interruptors o assimilats, cada cop més freqüent.
Aquest abandonament de la llengua s’explica per la minorització que pateixen les noves generacions de catalans a causa de l’allau migratòria i l’aplicació de mesures antisegregació sense cap criteri lingüístic, mesures que dispersen els nens catalanoparlants de manera que són minoria a tot arreu. Dins d’un model lingüístic de conjunció sense immersió, tot plegat ha fet que el castellà esdevingui de manera molt generalitzada la llengua de socialització de l’escola, i que aquesta dinàmica traspassi les fronteres de l’educació formal i contamini bona part dels espais d’oci infantil i juvenil.
Hem de ser conscients que el futur de tots depèn de la vitalitat de la llengua entre el nostre jovent, i que la situació actual és greu. Per això a XAFA pensem que cal un canvi radical d’estratègia. A més d’incidir en el flux migratori amb totes les eines disponibles, cal intervenir de manera urgent i prioritària sobretot en la població infantil i juvenil en dos sentits diferents:
- Cal AGRUPAR els catalanoparlants per evitar que estiguin en minoria i facilitar que socialitzin així en català. Cal detectar i preservar aquells espais on el català és encara la llengua dominant del grup, ja siguin escoles, esplais, grups de cultura popular, etc. També cal promoure’n de nous, sobretot en aquells barris i ciutats on s’han perdut.
En sociolingüística es parla d’Espais Lingüístics Segurs (ELS). A XAFA hem exposat la necessitat de crear una xarxa d’ELS per tot el país, sobretot per a població infantil i juvenil.
- Cal fer bona IMMERSIÓ a tot arreu on es pugui, per garantir un bon domini del català parlat a tothom. Bona immersió implica sobretot treballar l’ús oral de la llengua en tots els registres possibles, formals i informals. S’ha de promoure especialment en escoles on el castellà s’ha convertit en la llengua horitzontal de l’alumnat (formant els mestres perquè coneguin bé aquesta metodologia), i també en aquells altres espais de fora del centre educatiu que permetin fer-ho.
Si abans hem comentat que molts nens i joves catalans abandonen la seva llengua per socialitzar en castellà, ara volem ressaltar que molts nens i joves no catalanoparlants no aprenen a parlar català perquè passen pel sistema educatiu sense practicar-lo. Això crea una desigualtat lingüística que ens és molt perjudicial: els catalanoparlants es bilingüitzen mentre que els castellanoparlants es mantenen monolingües de fet, i per tant, molt més resistents. Cal revertir aquesta desigualtat actuant en els dos sentits.
Agrupar i fer bona immersió, doncs, són dos enfocaments complementaris. El primer es correspon amb un tipus de mesura proteccionista, orientada a conservar la transmissió natural de la llengua a partir del criteri sociolingüístic de la densitat de parlants. La immersió, en canvi, és una mesura expansiva, orientada a crear nous parlants. En alguns casos és escaient apostar per l’agrupament, i en altres casos per fer bona immersió. Ara bé, sembla que cap dels principals actors polítics, socials o sindicals hi està interessat, ja que segueixen defensant la fórmula obsoleta -però políticament correcta i per tant gens arriscada- que és escenificar una immersió que no és tal (en part per manca de voluntat, i en part per absència de capacitat política pròpia d’un Estat independent) i alhora renunciar a tota política proteccionista, diluint la densitat de parlants arreu, i deixant que el castellà es converteixi en la llengua social i viva de l’escola. I qui diu escola, diu qualsevol espai formal o informal infantil i juvenil.
Què es pot fer, des d’un Ajuntament, en relació a tot això que hem exposat?
En primer lloc, un Ajuntament pot actuar sobre les mesures proteccionistes preservant els espais amb alta densitat de catalanoparlants o fomentant espais que incentivin l’agrupament:
1. Detectar els espais de socialització infantil i juvenil en català que hi ha al municipi, des dels centres educatius a iniciatives extraescolars, caus i esplais, etc. i elaborar un mapa sociolingüístic d’ELS (Espais Lingüístics Segurs), que sigui públic i consultable. És vital conèixer la realitat sociolingüística del municipi per poder actuar amb criteri.
2. Modificar aquelles mesures antisegregació escolar que redueixin la densitat de catalanoparlants en determinats centres, per evitar així que es perdi l’ús horitzontal del català entre l’alumnat d’aquests centres. Per exemple, revisar les zones escolars per introduir-hi un criteri sociolingüístic (explícit o implícit) que eviti la dispersió d’alumnat catalanoparlant, o bé assignar puntuació si algun dels progenitors és exalumne del centre. També, a través de l’Oficina Municipal d’Escolarització, gestionar l’assignació d’alumnat fora de termini seguint el criteri anterior.
3. Promoure nous espais de socialització en català, ja sigui a través del mateix Ajuntament o a través d’entitats o empreses (de lleure, educatives, esportives, etc). Cercar el compromís de les entitats orientades al públic infantil i juvenil a prendre el compromís de refermar el català com a llengua vehicular de l’entitat, de manera que es garanteixi l’ús del català dels monitors i se’n fomenti l’ús entre els participants, amb la finalitat que sigui o esdevingui la llengua ambiental. Estimular aquest criteri a través de la concessió de subvencions i premis o concursos.
4. En el cas específic dels esplais i caus per a nens i joves, incentivar l’augment de places dels esplais existents, i dotar de més recursos les entitats organitzadores. Crear mecanismes d’inclusió de mainada i jovent de famílies nouvingudes, tenint presents criteris de densitat de catalanoparlants (no inferior a 70%) per no posar en risc la dominància del català en les relacions entre iguals.
5. En el cas específic de les extraescolars, promoure o subvencionar activitats extraescolars de cultura catalana, com són balls tradicionals, cant coral, instruments musicals tradicionals, etc. Establir la consigna explícita per a tots els participants d’utilitzar el català, i convertir aquestes activitats en Espais Lingüístics Segurs. Associar llengua catalana a cultura catalana, des de la coherència d’un fet indissociable. Assegurar l’ús horitzontal de la llengua establint o bé mesures de densitat mínima de catalanoparlants, o bé implementant eines immersives eficaces, combinant l’estratègia proteccionista amb l’expansiva, segons el cas.
6. Organitzar anualment un camp de treball nacional-internacional al municipi, a càrrec de la regidoria de joventut i dirigit a jovent catalanoparlant dels Països Catalans i d’arreu del món (fills de la diàspora). Crear un format organitzatiu que pugui ser replicat en altres municipis, amb l’objectiu de crear una xarxa de camps de treball que tinguin el català com a eix central.
El segon lloc, un Ajuntament pot promoure polítiques lingüístiques més pròpiament expansives, que cerquin millorar el coneixement del català a tota la població i per tant possibilitin la creació de nous parlants:
7. El Consell Escolar Municipal pot controlar el compliment de la immersió, i promoure acords per a millorar-la. La mateixa tasca la poden fer els representants de l’Ajuntament al Consell Escolar de cada centre educatiu. Es poden proposar projectes immersius d’èxit com el “Repte casteller” (https://www.xafa.cat/repte-casteller-pel-catala-a-lescola/). També, adreçar-se al Servei Educatiu de la zona i fer aquestes mateixes propostes. L’Ajuntament també pot ser proactiu i organitzar trobades d’AFA de les escoles i instituts del municipi, i demanar-los que s’hi impliquin.
8. Vetllar per la vehicularitat del català a les llars d’infants i altres institucions educatives de gestió/responsabilitat de l’ajuntament. Organitzar formacions d’immersió lingüística per a educadors de llars d’infants, i en general per a docents i monitors que treballen al municipi.
9. Impulsar unes jornades anuals sobre Immersió Lingüística adreçada a tots els actors implicats al municipi: directors de centres i docents, AFA i famílies, inspecció educativa i tècnics del Servei Educatiu i de l’Ajuntament. A Sant Celoni l’Ajuntament organitza anualment aquestes jornades: https://santceloni.cat/32793.
10. Impulsar Plans Educatius d’Entorn, i sobretot garantir que s’hi contempla adequadament la promoció de l’ús del català i la difusió de la cultura catalana. També es pot elaborar un programa municipal específic, amb activitats predissenyades per l’Ajuntament per promoure l’ús del català més enllà del context escolar.
11. Garantir que els responsables de les activitats d’infància i joventut, tant de l’Ajuntament com dels serveis en règim de concessió, són persones implicades i han tingut sessions de sensibilització lingüística del CNL o han assistit a un taller d’assertivitat lingüística. Supervisar les seves activitats.
12. Involucrar alumnat d’ESO i Batxillerat en activitats de foment del català, com poden ser a)la creació de parelles lingüístiques, fomentant-les dins i fora dels centres educatius, amb elements de reforç positiu per part de l’Ajuntament com ara entrades per anar al teatre, algun concert…. b)cursos i reptes dins o fora dels centres per mantenir el català. Es pot seguir aquest exemple de Valls: https://www.institutjaumehuguet.cat/index.php/actualitat/noticies/activitats-al-centre/2713-convit-2024-de-valls-per-la-llengua
13. Des dels Consells Escolars, supervisar que els centres educatius, en acabar l’ESO, assignen el certificat del nivell C1 de forma correcta. Encoratjar els docents a no rebaixar el nivell de l’assignatura per facilitar els aprovats.
14. També des dels Consells Escolars de cada centre, demanar que aquests es pronunciïn a favor del català com “la llengua de cohesió del centre”. I mostrar, d’aquesta manera, el rebuig frontal a la sentència del TSJC del novembre de 2025, que relegava el català a ser una de les dues llengües de cohesió, conjuntament amb el castellà.
15. En l’àmbit cultural, promoure la creació (amb estudis, tallers) i l’oci (organització d’esdeveniments convidant streamers, youtubers, tiktokers…) de música d’actualitat juvenil en català. Impulsar tallers, concursos i trobades al voltant del còmic en català. També, promoure el teatre en català per a infants i joves, si s’escau convocant una roda de representacions municipal o comarcal.
16. Que el representant de l’Ajuntament a les institucions sanitàries públiques/concertades del municipi vetlli perquè els cursos de prepart, postpart i lactància públics o concertats que s’organitzin al municipi, es facin en català (tant l’exposició teòrica del professional com la dinàmica de grup). Garantir, també, que els pediatres del sistema sanitari públic/concertat del municipi atenguin en català (és a dir, l’entenguin i el parlin).
Setze mesures necessàries i imprescindibles
En aquest document hem presentat un seguit de mesures destinades a població infantil i juvenil, que poden frenar i fins i tot revertir parcialment la tendència decreixent de l’ús social del català. Algunes de les mesures són conegudes i habituals en alguns municipis, d’altres les hem recollit com a experiències pioneres però que estan donant molt bons resultats. Finalment, algunes de les mesures que proposem són inèdites al nostre país, i possiblement puguin aixecar reticències perquè no encaixen amb el marc ideològic establert. Ara bé, totes aquestes 16 propostes són viables i es poden ajustar al marc legal autonòmic. És tan sols una qüestió de voluntat política dur-les a terme. Ens posem a la disposició d’aquelles candidatures municipals que s’avinguin a adoptar-les, per tal de donar-los suport i assessorar-les.